Papa del Marc, t'estimo!!!!!

Des de que va néixer el nostre Marc ,la nostra vida a canviat, nosaltres em canviat. Mai més tornarem a ser els mateixos, és massa dur el que estem vivint.

Diuen que les tragèdies poden separar una parella o fer-los més forts, a nosaltres ens ha fet més forts, sempre hem estat units però ara més encara, el nostre fill ens ha unit més.

Que difícil ha estat per tu desprès que morís el nen dir-te que jo també em volia morir perquè volia estar al seu costat.No mereixies que et digues això, ni tu ni la meva família. Ho sento carinyo però era així, haguès canviat la meva vida per la seva, ho vaig suplicar, ho vaig demanar, ho vaig cridar...

No volia viure amb aquest dolor, no volia viure sense el nostre fill. 

 

Però tu sempre has estat i estàs al meu costat, tu em saps sostenir. Sempre estàs disposat a abraçar-me quan ploro, abraçar-me sense dir res, en silenci, només deixar-me plorar...no saps el bé que em fas, no saps el que em reconforten els teus braços. Gràcies per caminar al meu costat, gràcies per abraçar-me quan ja no puc més, gràcies per estimar-me tant!!!!!

El Marc estaria orgullós del seu pare, estic segurissima perquè ets el millor pare que pot tenir, i  jo estic orgullosa d'estar al teu costat, no hi ha adjectius per a descriure't, em quedaria curta.

Avui fa 10 anys ens vam casar, avui hauria d'estar el nostre fill amb nosaltres, avui havia de ser un dia feliç i celebrar tots junts el nostre aniversari, no pot ser. Res és com ens haviem imaginat però et prometo que estic intentant  tirar endavant, per tu, per la meva mare,  pel meu germà, pel Marc perquè mentre jo visqui ell viurà, perquè no em cansaré mai de recordar-lo, i per la gent que ens estima. 

Et prometo que estic intentant juntar els trossets trencats de la meva ànima i continuar però ¡¡¡ És tan dificil!!!!  Que t'haig d'explicar, oi carinyo????

Deixa'm tornar-te a dir que t'estimo!!!!!!

Marc, els teus papes t'estimen molt i et troben a faltar. No t'oblidarem mai petit!!!!!!