divendres, 7 de febrer del 2014

Visc de records

No em preguntis si ja se m'ha passat. Mai se'm passarà.
No em preguntis si ja estic millor. Una desgràcia no és una condició que es millora.
No em diguis que està en un lloc millor. Ell no està aquí, amb mi.
No em diguis que entens el que sento sinó has perdut cap fill.
No em diguis que sóc jove. Ja ho sé.
No em diguis que ja tindré més fills. Jo no vull un altre, vull al Marc.
No em diguis que ja l'oblidaré. No l'oblidaré mai, no vull, és el meu fill.
No em diguis que no em vols veure així. El dolor no desapareix.
No em diguis que Dèu volia un angelet al seu costat. No crec en res.
Només dir que ho sents.
Només dir que t'enrecordes del meu fill, si ho fas.
Només deixa'm parlar d'ell.
Només anomena el seu nom.
Només deixa'm estar trista, ho necessito.
Només deixa'm pensar amb el meu fill. Visc de records.
Només deixa'm plorar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada