Pare, fa casi 3 anys ens vas deixar, 3 maleïts anys que ens ha passat de tot. En només 4 mesos l'enfermetat et va vèncer. Que dur veure't patir, que dur veure com cada dia et debilitaves més, que dur saber que no et veuria mai més, que dur va ser tot, que malament ho vas passar, pare. Maleïda enfermetat!!!!!
T'he de dir una cosa papa: Ets avi!!!! Hem tingut el nostre fill, el nostre Marc. Marc Tresserras, li hem posat el nostre cognom, el teu, el meu.
Ja saps el que t'estimava i t'estima l'Isidre, ell va decidir que el nostre nen es mereixia el nostre cognom, en honor a tu pare.Li agrairé tota la vida.
El nostre petit no está amb nosaltres, és tot tan injust!!! Encara m'enrecordo quan em deies: " Nana, haviam si t'espaviles i em portes un cama-curt per aquí!!!".
Quan estava embarassada era feliç però plorava molt pensant que el Marc no et podria conèixer, ell t'hagués conegut per nosaltres, li haguessim parlat molt de tu. Però ja veus aquesta merda de vida, primer et va apartar a tu del nostre costat, i ara al Marc.
Papa, no passa dia que no t'enyori
La teva nena t'estima moltissim!!!!!
dimarts, 28 de gener del 2014
divendres, 24 de gener del 2014
dijous, 23 de gener del 2014
Emma, la mama del Víctor
Des de que va morir el meu fill la meva vida s'ha tornat dificil, dura, sense sentit. Sé que estic al principi del dol, sé que la vida seguirà sent dificil, espero que poc a poc aquest dolor vagi minvant, però necessito temps, molt, molt temps.
Durant aquest temps he tingut el recolzament de l'Emma. Ella és la mama del Víctor, la Celia i la Claudia.Ella és una mama molt especial, amb uns fills que la fan especial, sobretot el Víctor.
Gràcies Víctor per fer que la teva mama em pugui ajudar tant, ella reconeix els meus sentiments. A ella també se li va ensorrar el món quan tu ens vas deixar.
Durant aquest temps la teva mama m'ha ensenyat moltes coses, m'ha recolzat, m'ha consolat, m'ha animat, ... i ho segueix fent. Sempre té paraules boniques quan la necessito.
La teva mama és especial perquè tu la fas així carinyo.
Emma, muchas gracias por responder siempre a mis mensajes, gracias por cruzar-te en mi camino y tenderme tu mano. No te imaginas cuánto me ayudan tus palabras.
Durant aquest temps he tingut el recolzament de l'Emma. Ella és la mama del Víctor, la Celia i la Claudia.Ella és una mama molt especial, amb uns fills que la fan especial, sobretot el Víctor.
Gràcies Víctor per fer que la teva mama em pugui ajudar tant, ella reconeix els meus sentiments. A ella també se li va ensorrar el món quan tu ens vas deixar.
Durant aquest temps la teva mama m'ha ensenyat moltes coses, m'ha recolzat, m'ha consolat, m'ha animat, ... i ho segueix fent. Sempre té paraules boniques quan la necessito.
La teva mama és especial perquè tu la fas així carinyo.
Emma, muchas gracias por responder siempre a mis mensajes, gracias por cruzar-te en mi camino y tenderme tu mano. No te imaginas cuánto me ayudan tus palabras.
dimecres, 22 de gener del 2014
Cançó de bona nit
Marc, aquesta cançó segur que la sabies de memòria ( la meva iaia també me la cantava a mi quan era petita):
"El nen és petit i, mig adormit
la mare se'l mira
i, junts al bressol, no el deixa mai sol,
joiosa suspira
i, vetllant el seu somni amb amor
ella pensa tranquil.la i "ditxosa"
-El meu fill val un món i un tresor
i de tot cor li canta amorosa
-Fes nones, reiet, fes nones fill meu,
que ets un angelet que m'ha enviat déu.
El besa la cara, el besa al front,
petons d'una mare el més gran del
món "
Que passi bona nit preciós
"El nen és petit i, mig adormit
la mare se'l mira
i, junts al bressol, no el deixa mai sol,
joiosa suspira
i, vetllant el seu somni amb amor
ella pensa tranquil.la i "ditxosa"
-El meu fill val un món i un tresor
i de tot cor li canta amorosa
-Fes nones, reiet, fes nones fill meu,
que ets un angelet que m'ha enviat déu.
El besa la cara, el besa al front,
petons d'una mare el més gran del
món "
Que passi bona nit preciós
dilluns, 20 de gener del 2014
Gràcies Marc
Avui
fa 4 mesos que ens vas deixar, i m'has ensenyat tantes coses.Gràcies!!!!!!
Gràcies per
passar 7 mesos dintre meu.
Gracies per
deixar cuidar-te, mimar-te i explicar-te cosetes.
Gràcies per
a fer que em sentís la dona més feliç del món.
Gràcies per
fer que em sentís la dona més maca del món quan tu estaves amb mi.
Gràcies per
deixar-nos escoltar-te el cor, era el millor moment del dia.
Gràcies per
moure't i tirar patadetes quan et posavem cançons.
Graciès per
ser el millor que m'ha passat mai.
Gràcies per ensenyar-me
l'amor de mare, l'amor més pur, infinit.
Gràcies
perquè has fet que els teus pares estiguin encara més units.
Gràcies per
escollir-nos com a pares.
Gràcies per
a ser el nostre fill.
Gràcies per
a fer el teu record inolvidable.
T'estimem
tant, tant que encara que no estiguis estàs, perquè estas present en totes les
coses que faig; els meus ulls són els teus ulls, quan respiro, quan ensumo una
flor, ...tu estàs present en tot el que jo faig vida meva.
diumenge, 19 de gener del 2014
El patiment invisible del pare
El 20 de setembre de 2013,va néixer el nostre fill
Marc sense vida. Podeu imaginar-vos en quin estat emocional ens trobàvem
tan el meu marit com jo?
El dia 23/09/2013 el meu
marit va al CAP de Sentmenat per a
buscar la baixa, doncs no està en condicions de treballar ja que no
reuneix les condiccions necessàries
per exercir el seu ofici .A part, en aquests moments estava prenent pastilles per a poder
dormir.
Un cop al CAP, el Dr .A. S. C sembla que no troba
cap motiu per a donar-li la baixa, i comenta que ha de parlar amb Inspecció.
Li diu que demà li dirà
quelcom un cop hagi parlat amb Inspecció.
Passa un dia i no tenim notícies del DR.
El dia
25/09/2013 truca la seva secretaria i diu que el Dr. vol parlar amb ell abans de
les 13:30. Un cop allà comenta que ha parlat amb Inspecció
i que no li pot donar la baixa,. Jo creia que el criteri per a donar
baixes, o no, depenia del metge i no del departament d'Inspecció. Considero que
la pèrdua d'un fill és un fet prou fort perquè la persona no estigui en
condicions de treballar, tenint en compte que ha d'estar a la
carretera i conduir un camió C1.
Un
cop allà jo em poso a plorar desesperadament, i vaig dir-li si
no era suficient la mort del nostre fill per a donar-li la baixa. Després
d'aquest fet el Dr. pren la decisió de donar-li la baixa ,sense
consultar-ho amb inspecció i no sent coherent amb l'explicació que no podia
donar la baixa sense consultar-ho amb inspecció.
Dos dies després de la visita a la
consulta, el dia 25/09/2013, rebem un burofax on el citen per anar a l'ICAM. Truco per a saber com es que en tan
poc temps el citen i
la noia que m'atén al telèfon em diu que es estrany, ja que normalment les
citacions són al mes o dos mesos de
tenir la baixa. A no ser que sigui algú que agafa sovint la baixa ( que no és
el cas).Em diu que truqui demà de 8 a 2 i parli amb el departament de
citacions.
L'endemà truco al departament de
citacions, i d`aquest departament em deriven a Atenció a l'Usuari,
i que pregunti per G., es posa una altre noia i diu que faci la queixa per
escrit i em diran la raó de perquè m'han citat amb tanta urgència i qui.
Així faig l'escrit per buscar els motius, i l'aclariment
de l'actuació d'aquest metge amb tan poca sensibilitat, Així
com també que em comuniquin, per escrit, si la mort d'un fill no és motiu suficient
per estar de baixa. no estan en condicions per desenvolupar el seu ofici .
La carta de contesta que ens va enviar l'ICAM és que la
malaltia que pateix no és motiu d'una Incapacitat Temporal. Com pot ser que hi
hagi persones que tinguin tan poca sensibilitat?
Potser es perquè han tingut la sort de no perdre cap
fill.
dissabte, 18 de gener del 2014
T'estimem angelet
Encara m'enrecordo la il.lusió en veure les dues ratlles en el test d'embaràs. Seriem pares!!!!! Una vida creixia dintre meu, quina il.lusió, quina alegria, quin futur et teniem preparat.
L'alegria va durar poc, als 7 mesos en una
consulta mèdica els nostres somis van quedar trencats, destrossats, fets
miques. Ens diu el ginecoleg que el cor del nostre petit s'havia aturat. Com
pot ser??Anava tot bé!!!!!
Encara sense creure-m'ho ens dirigim a l'hospital,
em trobo en una freda habitació d'hospital , mirant-me la panxa, no vull creure
el que m'estan dient, no vull creure el que m'esta passant,...
Jo, simplement volia, com totes les mares, tenir
un fill viu amb mi,i per sempre.
Desprès d'estar tota la nit de part vas néixer per
entregar-te directament a la mort. El temps va ser cruel, no va tenir la
delicadesa d'aturar-se malgrat el teu cor ja no bategava, ja res tenia sentit.
Que faria jo sense tu, fill meu? I tots els
petons, abraçades que teniem per a tu?Estavem plens d'amor per donar-te.
Desprès dels 7 mesos meravellosos que vam passar
junts, la vida em tornava a bofatejar, sense tu els meus dies són plens de tristesa, rabia, odi, desolació,
pena...
La mort t'ha apartat, per sempre, del meu costat,
el que no podrà impedir mai és que cada dia que passi t'estimi més, més i més
angelet meu.
dissabte, 11 de gener del 2014
Per a tu
Va néixer el 20 de setembre de 2013, a les 28
semanes de gestació i amb un bitllet directe cap al cel.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)