dimarts, 28 de gener del 2014

Papa, ets avi

Pare, fa casi 3 anys ens vas deixar, 3 maleïts anys que ens ha passat de tot. En només 4 mesos l'enfermetat et va vèncer. Que dur veure't patir, que dur veure com cada dia et debilitaves més, que dur saber que no et veuria mai més, que dur va ser tot, que malament ho vas passar, pare. Maleïda enfermetat!!!!!
T'he de dir una cosa papa: Ets avi!!!! Hem tingut el nostre fill, el nostre Marc. Marc Tresserras, li hem posat el nostre cognom, el teu, el meu.
Ja saps el que t'estimava i t'estima l'Isidre, ell va decidir que el nostre nen es mereixia el nostre cognom, en honor a tu pare.Li agrairé tota la vida.
El nostre petit no está amb nosaltres, és tot tan injust!!! Encara m'enrecordo quan em deies: " Nana, haviam si t'espaviles i em portes un cama-curt per aquí!!!".
Quan estava embarassada era feliç però plorava molt pensant que el Marc no et podria conèixer, ell t'hagués conegut per nosaltres, li haguessim parlat molt de tu. Però ja veus aquesta merda de vida, primer et va apartar a tu del nostre costat, i ara al Marc.

Papa, no passa dia que no t'enyori

La teva nena t'estima moltissim!!!!!


dijous, 23 de gener del 2014

Emma, la mama del Víctor

Des de que va morir el meu fill la meva vida s'ha tornat dificil, dura, sense sentit. Sé que estic al principi del dol, sé que la  vida seguirà sent dificil, espero que poc a poc aquest dolor vagi minvant, però necessito temps, molt, molt temps.
Durant aquest temps he tingut el recolzament de l'Emma. Ella és la mama del Víctor, la Celia i la Claudia.Ella és una mama molt especial, amb uns fills que la fan especial, sobretot el Víctor.
 
Gràcies Víctor per fer que la teva mama em pugui ajudar tant, ella reconeix els meus sentiments. A ella també se li va ensorrar el món quan tu ens vas deixar.
Durant aquest temps la teva mama m'ha ensenyat moltes coses, m'ha recolzat, m'ha consolat, m'ha animat, ... i ho segueix fent. Sempre té paraules boniques quan la necessito.
La teva mama és especial perquè tu la fas així carinyo.

Emma, muchas gracias por responder siempre a mis mensajes, gracias por cruzar-te en mi camino y tenderme tu mano. No te imaginas cuánto me ayudan tus palabras.



dimecres, 22 de gener del 2014

Cançó de bona nit

Marc, aquesta cançó segur que la sabies de memòria ( la meva iaia també me la cantava a mi quan era petita):

"El nen és petit i, mig adormit
la mare se'l mira
i, junts al bressol, no el deixa mai sol,
joiosa suspira
i, vetllant el seu somni amb amor
ella pensa tranquil.la i "ditxosa"
-El meu fill val un món i un tresor
i de tot cor li canta amorosa
-Fes nones, reiet, fes nones fill meu,
que ets un angelet que m'ha enviat déu.
El besa la cara, el besa al front,
petons d'una mare el més gran del
món "

Que passi bona nit preciós

CONSIDERA MI DUELO

dilluns, 20 de gener del 2014

Gràcies Marc



Avui fa 4 mesos que ens vas deixar, i m'has ensenyat tantes coses.Gràcies!!!!!!


Gràcies per passar 7 mesos dintre meu.

Gracies per deixar cuidar-te, mimar-te i explicar-te cosetes.

Gràcies per a fer que em sentís la dona més feliç del món.

Gràcies per fer que em sentís la dona més maca del món quan tu estaves amb mi.

Gràcies per deixar-nos escoltar-te el cor, era el millor moment del dia.

Gràcies per moure't i tirar patadetes quan et posavem cançons.

Graciès per ser el millor que m'ha passat mai.

Gràcies per ensenyar-me l'amor de mare, l'amor més pur, infinit.

Gràcies perquè has fet que els teus pares estiguin encara més units.

Gràcies per escollir-nos com a pares.

Gràcies per a ser el nostre fill.

Gràcies per a fer el teu record inolvidable.

T'estimem tant, tant que encara que no estiguis estàs, perquè estas present en totes les coses que faig; els meus ulls són els teus ulls, quan respiro, quan ensumo una flor, ...tu estàs present en tot el que jo faig vida meva.

Marc, et trobem molt a faltar. T'estimem petitó!!!!!! 

diumenge, 19 de gener del 2014

El patiment invisible del pare



El 20 de setembre de 2013,va néixer el nostre fill Marc sense vida. Podeu imaginar-vos en quin estat emocional ens trobàvem tan el meu marit com jo?

El dia 23/09/2013 el meu marit va al CAP de Sentmenat per a buscar la baixa, doncs no està en condicions de treballar ja que no reuneix les condiccions necessàries per exercir el seu ofici .A part, en aquests moments estava prenent pastilles per a poder dormir.

Un cop al CAP, el Dr .A. S. C  sembla que no troba cap motiu per a donar-li la baixa, i comenta que ha de parlar amb Inspecció. Li diu  que demà li dirà quelcom un cop hagi parlat amb Inspecció.  Passa un dia i no tenim notícies del DR.

El  dia 25/09/2013 truca la seva secretaria i diu que el Dr.  vol parlar amb ell abans de les 13:30. Un cop allà comenta que ha parlat amb Inspecció i que no li pot donar la baixa,. Jo creia que el criteri per a donar baixes, o no, depenia del metge i no del departament d'Inspecció. Considero que la pèrdua d'un fill és un fet prou fort perquè la persona no estigui en condicions de treballar, tenint en compte que ha d'estar a la carretera i conduir un camió C1.

Un  cop allà jo em poso a plorar desesperadament, i vaig dir-li si no era suficient la mort del nostre fill per a donar-li la baixa. Després d'aquest fet el Dr. pren la decisió de donar-li la baixa ,sense consultar-ho amb inspecció i no sent coherent amb l'explicació que no podia donar la baixa sense consultar-ho amb inspecció.



Dos dies després de la visita a la consulta, el dia 25/09/2013, rebem un burofax on el citen per anar a  l'ICAM. Truco per a saber com es que en tan poc temps  el citen i la noia que m'atén al telèfon em diu que es estrany, ja que normalment les citacions són  al mes o dos mesos de tenir la baixa. A no ser que sigui algú que agafa sovint la baixa ( que no és el cas).Em diu que truqui demà de 8 a 2 i parli amb el departament de citacions.

L'endemà truco al departament de citacions, i d`aquest departament em deriven a Atenció a l'Usuari, i que pregunti per G., es posa una altre noia i diu que faci la queixa per escrit i em diran la raó de perquè m'han citat amb tanta urgència i qui.

Així faig l'escrit per buscar els motius, i l'aclariment de l'actuació d'aquest metge amb tan poca sensibilitat, Així com també que em comuniquin, per escrit, si la mort d'un fill no és motiu suficient per estar de baixa. no estan en condicions per desenvolupar el seu ofici .

La carta de contesta que ens va enviar l'ICAM és que la malaltia que pateix no és motiu d'una Incapacitat Temporal. Com pot ser que hi hagi persones que tinguin tan poca sensibilitat?

Potser es perquè han tingut la sort de no perdre cap fill.




dissabte, 18 de gener del 2014

T'estimem angelet


Encara m'enrecordo la il.lusió en veure les dues ratlles en el test d'embaràs. Seriem pares!!!!! Una vida creixia dintre meu, quina il.lusió, quina alegria, quin futur et teniem preparat.

L'alegria va durar poc, als 7 mesos en una consulta mèdica els nostres somis van quedar trencats, destrossats, fets miques. Ens diu el ginecoleg que el cor del nostre petit s'havia aturat. Com pot ser??Anava tot bé!!!!!

Encara sense creure-m'ho ens dirigim a l'hospital, em trobo en una freda habitació d'hospital , mirant-me la panxa, no vull creure el que m'estan dient, no vull creure el que m'esta passant,...

Jo, simplement volia, com totes les mares, tenir un fill viu amb mi,i per sempre.

Desprès d'estar tota la nit de part vas néixer per entregar-te directament a la mort. El temps va ser cruel, no va tenir la delicadesa d'aturar-se malgrat el teu cor ja no bategava, ja res tenia sentit.

Que faria jo sense tu, fill meu? I tots els petons, abraçades que teniem per a tu?Estavem plens d'amor per donar-te.

Desprès dels 7 mesos meravellosos que vam passar junts, la vida em tornava a bofatejar, sense tu els meus dies  són plens de tristesa, rabia, odi, desolació, pena...

La mort t'ha apartat, per sempre, del meu costat, el que no podrà impedir mai és que cada dia que passi t'estimi més, més i més angelet meu. 



dissabte, 11 de gener del 2014

Per a tu


Aquest projecte està dedicat al meu fill Marc.


Va néixer el 20 de setembre de 2013, a les 28 semanes de gestació i amb un bitllet directe cap al cel.