5 mesos sense tu

  ESTÀS AMB MI, PER SEMPRE

Te'n vas anar poc a poc, sense avisar,

res presentia anar malament

vas desplegar les teves ales i et vas convertit en angelet

Marc, que guapo ets, petitó

Amb els llavis molssudets,

i el nasset petit, com jo

i dormidet, vas nèixer dormit

per sempre.

No vaig poder veure't

Et volia per mi, per sempre

I no podia ser.

T'enyoro, fill meu

T'enyoro cada dia més

Enyoro poder abraçarte,petonejarte

Però estàs al meu cor

M'he de conformar, sempre estaràs amb mi

T'estimo angelet meu.

Papa del Marc, t'estimo!!!!!

Des de que va néixer el nostre Marc ,la nostra vida a canviat, nosaltres em canviat. Mai més tornarem a ser els mateixos, és massa dur el que estem vivint.

Diuen que les tragèdies poden separar una parella o fer-los més forts, a nosaltres ens ha fet més forts, sempre hem estat units però ara més encara, el nostre fill ens ha unit més.

Que difícil ha estat per tu desprès que morís el nen dir-te que jo també em volia morir perquè volia estar al seu costat.No mereixies que et digues això, ni tu ni la meva família. Ho sento carinyo però era així, haguès canviat la meva vida per la seva, ho vaig suplicar, ho vaig demanar, ho vaig cridar...

No volia viure amb aquest dolor, no volia viure sense el nostre fill. 

 

Però tu sempre has estat i estàs al meu costat, tu em saps sostenir. Sempre estàs disposat a abraçar-me quan ploro, abraçar-me sense dir res, en silenci, només deixar-me plorar...no saps el bé que em fas, no saps el que em reconforten els teus braços. Gràcies per caminar al meu costat, gràcies per abraçar-me quan ja no puc més, gràcies per estimar-me tant!!!!!

El Marc estaria orgullós del seu pare, estic segurissima perquè ets el millor pare que pot tenir, i  jo estic orgullosa d'estar al teu costat, no hi ha adjectius per a descriure't, em quedaria curta.

Avui fa 10 anys ens vam casar, avui hauria d'estar el nostre fill amb nosaltres, avui havia de ser un dia feliç i celebrar tots junts el nostre aniversari, no pot ser. Res és com ens haviem imaginat però et prometo que estic intentant  tirar endavant, per tu, per la meva mare,  pel meu germà, pel Marc perquè mentre jo visqui ell viurà, perquè no em cansaré mai de recordar-lo, i per la gent que ens estima. 

Et prometo que estic intentant juntar els trossets trencats de la meva ànima i continuar però ¡¡¡ És tan dificil!!!!  Que t'haig d'explicar, oi carinyo????

Deixa'm tornar-te a dir que t'estimo!!!!!!

Marc, els teus papes t'estimen molt i et troben a faltar. No t'oblidarem mai petit!!!!!!

Dolor es...

El dolor no es sollozar mirando sola una película de romance, ni se encuentra en tu habitación con música triste, pañuelos y envoltorios de chocolate tirados por el suelo.

Dolor no es llenarse de culpa por mirarte en el espejo y darte cuenta que aumentaste 3, 10 o 15 Kg y que tus polleras de verano no te alcanzan las caderas.

Ni tampoco lo es cuando te ves sentada en la puerta de tu casa, llorando por ese alguien que luego de años de amor te ha dejado sola y con el corazón partido. 
 
Eso no es dolor... 

Dolor es no querer oír la verdad. Es secarte las lágrimas que corren por tus mejillas, mientras te aferras a esa última imagen, abriendo tus ojos con fuerza porque las lágrimas no te dejan ver, a ese cuerpo inerte en la pantalla. A ese segundo cuerpo tuyo que habías estado cuidando con amor desde hacía tanto tiempo.

El dolor se encuentra en un Domingo cualquiera, a las 5 de la tarde en el pasillo de un hospital, en esas paredes frías con olor a lavandina que te invaden el cuerpo y la mente en un estado de shock.

El dolor se encuentra en una fila de sillas de espera, rodeado de sonrisas falsas y forzadas, mientras por dentro le preguntas a la vida porque te hizo esto y te sentís morir de la impotencia de saber que nunca mas volverán esos momentos vividos.

Dolor es....amar a un corazón que no late más...

Escrit de Ceci, mama de Ludmila

Visc de records

No em preguntis si ja se m'ha passat. Mai se'm passarà.
No em preguntis si ja estic millor. Una desgràcia no és una condició que es millora.
No em diguis que està en un lloc millor. Ell no està aquí, amb mi.
No em diguis que entens el que sento sinó has perdut cap fill.
No em diguis que sóc jove. Ja ho sé.
No em diguis que ja tindré més fills. Jo no vull un altre, vull al Marc.
No em diguis que ja l'oblidaré. No l'oblidaré mai, no vull, és el meu fill.
No em diguis que no em vols veure així. El dolor no desapareix.
No em diguis que Dèu volia un angelet al seu costat. No crec en res.
Només dir que ho sents.
Només dir que t'enrecordes del meu fill, si ho fas.
Només deixa'm parlar d'ell.
Només anomena el seu nom.
Només deixa'm estar trista, ho necessito.
Només deixa'm pensar amb el meu fill. Visc de records.
Només deixa'm plorar...

Pensant sempre amb tu, Marc

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Martí i Pol, Miquel