Maternitat espiritual

No hi ha paraules en el diccionari per poder expressar com viuen uns pares la mort d'un fill. No importen les setmanes de gestació, les hores de vida o els anys. Quan mor un fill una part de tu mor també amb ell. L'angoixa i la desolació penetren com un huracà en el més profund de la teva ànima i et deixen un buit, tan gran, que no t'imagines mai que podràs tornar a omplir-ho.
Quan mor un fill les teves muralles s'esfondren i de sobte et trobes amb l'ànima trencada i nua. La teva brúixola perd el nord i has de buscar de nou un agafador, noves claus per poder seguir navegant. Quan mor un fill has de trobar noves raons per seguir vivint. El sentit de la teva vida queda entredit.
Quan mor un fill tot es fa relatiu i poques, molt poques coses, segueixen sent essencials. 
Quan mor un fill has d'aprendre a viure en l'ARA. Contemples la VIDA de manera nova i aprens a celebrar el miracle de la vida barrejat sorprenentment amb la màgia del quotidià.
Quan mor un fill has d'apostar de nou per la vida i decidir tornar a ser feliç. Quan mor un fill pots tornar a néixer i omplir, a poc a poc, el teu buit de sabiesa nova i d'AMOR abundant. Pots crear i recrear la teva vida de mil maneres diferents.
Quan mor un fill descobreixes que és molt més gran i important el que encara no podem veure. Descobreixes que el transcendent té ple valor i ple sentit.
Quan mor un fill, descobreixes una nova dimensió de la maternitat: la MATERNITAT ESPIRITUAL. Ens convertim en pares i mares capaces de contemplar, en la nit, al sol reflectit en la lluna.