diumenge, 19 de gener del 2014

El patiment invisible del pare



El 20 de setembre de 2013,va néixer el nostre fill Marc sense vida. Podeu imaginar-vos en quin estat emocional ens trobàvem tan el meu marit com jo?

El dia 23/09/2013 el meu marit va al CAP de Sentmenat per a buscar la baixa, doncs no està en condicions de treballar ja que no reuneix les condiccions necessàries per exercir el seu ofici .A part, en aquests moments estava prenent pastilles per a poder dormir.

Un cop al CAP, el Dr .A. S. C  sembla que no troba cap motiu per a donar-li la baixa, i comenta que ha de parlar amb Inspecció. Li diu  que demà li dirà quelcom un cop hagi parlat amb Inspecció.  Passa un dia i no tenim notícies del DR.

El  dia 25/09/2013 truca la seva secretaria i diu que el Dr.  vol parlar amb ell abans de les 13:30. Un cop allà comenta que ha parlat amb Inspecció i que no li pot donar la baixa,. Jo creia que el criteri per a donar baixes, o no, depenia del metge i no del departament d'Inspecció. Considero que la pèrdua d'un fill és un fet prou fort perquè la persona no estigui en condicions de treballar, tenint en compte que ha d'estar a la carretera i conduir un camió C1.

Un  cop allà jo em poso a plorar desesperadament, i vaig dir-li si no era suficient la mort del nostre fill per a donar-li la baixa. Després d'aquest fet el Dr. pren la decisió de donar-li la baixa ,sense consultar-ho amb inspecció i no sent coherent amb l'explicació que no podia donar la baixa sense consultar-ho amb inspecció.



Dos dies després de la visita a la consulta, el dia 25/09/2013, rebem un burofax on el citen per anar a  l'ICAM. Truco per a saber com es que en tan poc temps  el citen i la noia que m'atén al telèfon em diu que es estrany, ja que normalment les citacions són  al mes o dos mesos de tenir la baixa. A no ser que sigui algú que agafa sovint la baixa ( que no és el cas).Em diu que truqui demà de 8 a 2 i parli amb el departament de citacions.

L'endemà truco al departament de citacions, i d`aquest departament em deriven a Atenció a l'Usuari, i que pregunti per G., es posa una altre noia i diu que faci la queixa per escrit i em diran la raó de perquè m'han citat amb tanta urgència i qui.

Així faig l'escrit per buscar els motius, i l'aclariment de l'actuació d'aquest metge amb tan poca sensibilitat, Així com també que em comuniquin, per escrit, si la mort d'un fill no és motiu suficient per estar de baixa. no estan en condicions per desenvolupar el seu ofici .

La carta de contesta que ens va enviar l'ICAM és que la malaltia que pateix no és motiu d'una Incapacitat Temporal. Com pot ser que hi hagi persones que tinguin tan poca sensibilitat?

Potser es perquè han tingut la sort de no perdre cap fill.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada