T'estimem angelet

Encara m'enrecordo la il.lusió en veure les dues ratlles en el test d'embaràs. Seriem pares!!!!! Una vida creixia dintre meu, quina il.lusió, quina alegria, quin futur et teniem preparat.

L'alegria va durar poc, als 7 mesos en una consulta mèdica els nostres somis van quedar trencats, destrossats, fets miques. Ens diu el ginecoleg que el cor del nostre petit s'havia aturat. Com pot ser??Anava tot bé!!!!!

Encara sense creure-m'ho ens dirigim a l'hospital, em trobo en una freda habitació d'hospital , mirant-me la panxa, no vull creure el que m'estan dient, no vull creure el que m'esta passant,...

Jo, simplement volia, com totes les mares, tenir un fill viu amb mi,i per sempre.

Desprès d'estar tota la nit de part vas néixer per entregar-te directament a la mort. El temps va ser cruel, no va tenir la delicadesa d'aturar-se malgrat el teu cor ja no bategava, ja res tenia sentit.

Que faria jo sense tu, fill meu? I tots els petons, abraçades que teniem per a tu?Estavem plens d'amor per donar-te.

Desprès dels 7 mesos meravellosos que vam passar junts, la vida em tornava a bofatejar, sense tu els meus dies  són plens de tristesa, rabia, odi, desolació, pena...

La mort t'ha apartat, per sempre, del meu costat, el que no podrà impedir mai és que cada dia que passi t'estimi més, més i més angelet meu.