dimarts, 28 de gener del 2014

Papa, ets avi

Pare, fa casi 3 anys ens vas deixar, 3 maleïts anys que ens ha passat de tot. En només 4 mesos l'enfermetat et va vèncer. Que dur veure't patir, que dur veure com cada dia et debilitaves més, que dur saber que no et veuria mai més, que dur va ser tot, que malament ho vas passar, pare. Maleïda enfermetat!!!!!
T'he de dir una cosa papa: Ets avi!!!! Hem tingut el nostre fill, el nostre Marc. Marc Tresserras, li hem posat el nostre cognom, el teu, el meu.
Ja saps el que t'estimava i t'estima l'Isidre, ell va decidir que el nostre nen es mereixia el nostre cognom, en honor a tu pare.Li agrairé tota la vida.
El nostre petit no está amb nosaltres, és tot tan injust!!! Encara m'enrecordo quan em deies: " Nana, haviam si t'espaviles i em portes un cama-curt per aquí!!!".
Quan estava embarassada era feliç però plorava molt pensant que el Marc no et podria conèixer, ell t'hagués conegut per nosaltres, li haguessim parlat molt de tu. Però ja veus aquesta merda de vida, primer et va apartar a tu del nostre costat, i ara al Marc.

Papa, no passa dia que no t'enyori

La teva nena t'estima moltissim!!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada