Avui
fa 4 mesos que ens vas deixar, i m'has ensenyat tantes coses.Gràcies!!!!!!
Gràcies per
passar 7 mesos dintre meu.
Gracies per
deixar cuidar-te, mimar-te i explicar-te cosetes.
Gràcies per
a fer que em sentís la dona més feliç del món.
Gràcies per
fer que em sentís la dona més maca del món quan tu estaves amb mi.
Gràcies per
deixar-nos escoltar-te el cor, era el millor moment del dia.
Gràcies per
moure't i tirar patadetes quan et posavem cançons.
Graciès per
ser el millor que m'ha passat mai.
Gràcies per ensenyar-me
l'amor de mare, l'amor més pur, infinit.
Gràcies
perquè has fet que els teus pares estiguin encara més units.
Gràcies per
escollir-nos com a pares.
Gràcies per
a ser el nostre fill.
Gràcies per
a fer el teu record inolvidable.
T'estimem
tant, tant que encara que no estiguis estàs, perquè estas present en totes les
coses que faig; els meus ulls són els teus ulls, quan respiro, quan ensumo una
flor, ...tu estàs present en tot el que jo faig vida meva.
Marc, et trobem molt a faltar. T'estimem petitó!!!!!!
Wapa! em sembles molt valenta! i estic feliç que siguis capaç d'engegar aquest repte, ajudaràs a moltes persones i t'ajuaràs a tu mateixa. Els dols, siguin quins siguin, són moments molt complicats, s'han de passar per poder tirar endavant....fer veure que no passa res, és esteril...el que fas tu és molt poderós! endavant!
ResponEliminaMoltes gràcies, tens tota la raó i aquest dol no es acceptat per societat, començant per les institucions que no deixen inscriu al llibre de familia els nens que moren al ventre matern, o que viuen poques hores.Com si no haguessin existit mai.
ResponEliminaI per la gent, ja hauriem d'estar bé, o tot es solucionaria (segons ells) tenin un altre fill, i un fill MAI pot substituir un altre.Molts petons!!!!!